.jpg)
Llocs Vis-a-Vis
per trobades amb persones extraordinàries
Mas Ravetllat-Pla
Antic Institut Ravetllat-Pla és un edifici de Barcelona protegit com a Bé Cultural d'Interès Local, dins dels jardins del Doctor Pla i Armengol.
L'Institut Ravetllat-Pla va ser fundat l'any 1919 pel veterinari Joaquim Ravetllat i Estech (1871-1923) i el metge Ramon Pla i Armengol (1880-1958) per a l'estudi de la etiopatogènia de la tuberculosi. Allà van gestar una teoria que les institucions mèdiques de l'època van considerar heterodoxa perquè no era verificable. Investigant amb els cavalls que tenien a la finca van desenvolupar dos productes contra la tuberculosi, l'Hemo-antitoxina i el Sèrum Ravetllat-Pla, coneguts popularment com a "sang de cavall". L'Institut disposava d'unes cavallerisses amb més de 100 cavalls. Davant de la negativa de les institucions oficials de fabricar els productes es van convertir en una empresa privada que elaborava i comercialitzava els dos medicaments.
Durant la Guerra Civil, la casa va acollir al Govern Basc durant el seu exili a Barcelona. En concret, Manuel de Irujo, exercint de cap de la delegació del Govern Basc a Barcelona (Delegación General de Euzkadi en Catalunya), hi fixà la seva residència particular.[4]
L'any 2009, Núria Pla Montseny (1917-2011), filla de Ramon Pla i directora de la institució des de 1940, va donar l'arxiu de l'Institut a la Unitat d'Història de la Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquest arxiu conté tot el material científic i comercial generat per l'Institut durant el seu funcionament.
Núria Pla va morir l'any 2011 sense descendència. En un principi tenia la intenció de cedir la finca a l'Ajuntament de Barcelona, juntament amb una important col·lecció de 800 peces de mobiliari, escultura i orfebreria, però poc abans de la seva mort va fer un nou testament on va llegar-ho tot a la Fundació Privada Ramon Pla Armengol. Després d'un litigi entre l'Ajuntament i la Fundació es va arribar a un acord: a l'immoble es va crear un museu amb la col·lecció de la doctora (Museu Núria Pla). La Fundació gestiona el museu però va cedir la titularitat de la parcel·la al consistori. La rehabilitació del jardí, a càrrec de l'Ajuntament, es van inaugurar el desembre del 2019 amb el nom de jardins del Doctor Pla i Armengol.
Reial Academia de Farmàcia de Catalunya
La Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya (RAFC) és una acadèmia establerta a Catalunya que té com a finalitat promoure l'estudi i la investigació de les ciències farmacèutiques i actuar com a òrgan consultiu de l'administració estatal i catalana d'acord amb la seva competència.
La Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya té el seu origen en una institució creada el 1944 com a secció barcelonina de la 'Real Academia de Farmacia de Madrid', formada pels membres corresponents d'aquesta acadèmia residents a Barcelona i per alguns altres professionals. L'any 1955 l'Ajuntament de Barcelona cedí els locals de l'antiga farmàcia de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona per tal que aquesta secció de l'acadèmia de Madrid pogués establir-se i tenir la seva seu a Barcelona. Aquell mateix any, i com a continuació d'aquesta entitat, quedà constituïda com a tal la 'Reial Acadèmia de Farmàcia de Barcelona'. El seu primer president fou Guillem de Benavent. El 1957 la RAFC inicià la publicació de la Revista de la Reial Acadèmia de Farmacia de Barcelona, que a partir del 1992, d'acord amb el canvi de nom de l'Acadèmia prengué el nom Revista de la Reial Acadèmia de Farmacia de Catalunya. La RAFC té 35 membres numeraris. L’any 1992 l’Acadèmia va canviar el nom pel de Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, amb un àmbit d’actuació preferent dins el territori de la Comunitat Autònoma de Catalunya, tot i que també.
Dins del patrimoni de l'Acadèmia es troba la farmàcia de l’antic Hospital de la Santa Creu, amb la seva col·lecció de pots i capses d’apotecari, les publicacions de l'Acadèmia i els llibres que integren la biblioteca, i el Museu Cusí de Farmàcia, amb totes les seves col·leccions, instal·lat al Masnou, que és propietat de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya des del 3 de juny de l'any 1997, per l'acta de donació de la família Cusí.
La Balmesiana
El Palau de la Balmesiana és un edifici de caràcter neogòtic, i amb elements modernistes situat al carrer Duran i Bas, davant de la plaça del Vuit de Març de Barcelona. L'edifici és la seu de la Fundació Balmesiana, una institució eclesiàstica dedicada a la difusió de la cultura catòlica en general i de l'ideari del filòsof i del teòleg vigatà Jaume Balmes i Urpià.
L'edifici de la Fundació Balmesiana ocupa dos espais. El primer edifici, construït entre 1919 i 1923 per albergar la seu del Foment de Pietat, consta de planta baixa i tres pisos, a més d'un pati central que aporta llum a l'edifici, i disposa un singular balcó de fusta llaurada en forma de tribuna. L'Editorial Balmes es troba en aquest edifici. Al segon edifici, el més proper al carrer Magdalenes, començat a construir el 1928 i acabat poc després del final de la guerra civil, es troba la Biblioteca Balmesiana, fundada el 1923 i integrada per llibres antics d'espiritualitat i uns 150 volums de la col·lecció particular de Jaume Balmes. Aquest edifici, juntament amb un dels elements més característics de l'equipament com és la seva capella, fou dissenyat per Joan Rubió i Bellver, un dels deixebles d'Antoni Gaudí. Rubió és molt conegut per la seva contribució a tornar a donar forma al barri Gòtic al començament del segle XX. La capella és tot un tresor amagat, en part gràcies a l'escultura damunt el retaule que presideix l'espai, obra de Josep Llimona, i a les imatges de Déu i sant Joan, de Josep Maria Camps i Arnau. Precisament, el pont que connecta el Palau de la Generalitat amb la Casa dels Canonges per sobre el carrer del Bisbe, una de les seves obres més icòniques. A la planta baixa hi ha la Llibreria Balmesiana. Al principal és on hi ha la capella i un ampli saló d'actes, els volums dels quals ocupen gairebé la totalitat del primer pis. Al segon pis hi ha la biblioteca i al tercer hi va haver fa anys una residència sacerdotal. Després de la guerra, les activitats del Foment de Pietat van ser assumides per la Fundació Balmesiana, hereva de la biblioteca, i la Fundació Cultura Religiosa, que a través de l'Editorial Balmes publica llibres religiosos.
Reial Acadèmia de Medicina
Davant de la casa de Convalescència, al pati allargat que fa d'entrada al gran recinte de l'antic hospital de la Santa Creu des del carrer del Carme, hi ha l'antic Col·legi de Cirurgia, restaurat el 1927 com a seu de l'Acadèmia de Medicina. L'edifici és el resultat de la simbiosi del pensament racionalista d'un científic -el cirurgià Pere Virgili-, que va dirigir-ne les obres des del 1762 -amb el sever disseny de l'arquitecte academicista Ventura Rodríguez.
L'Acadèmia va tenir el seu origen en reunions que es feien el 1754 a casa de Josep Ignasi Santponç, amb altres col·legues com Josep Forners, Antoni Rigal, Joan Esteve, Pere Güell i Josep Soriano. El Col·legi de Cirurgia va ser fundat a Barcelona per reial ordre l'any 1760, sota l'impuls i direcció de Pere Virgili, i segons el model del de Cadis. Era destinat a la formació de cirurgians militars i també civils.
El 1770 es constituí en acadèmia oficialment, tot i que van renovar els estatuts el 1779. El 1786 va rebre el títol de Reial gràcies als esforços de Francesc Salvà i Campillo. El rei Ferran VII la va suprimir entre 1824 i 1828, com tantes altres institucions intel·lectuals, per reprimir el liberalisme i restaurar la monarquia absoluta. El 1830 fou reestructurada novament, passant a anomenar-se Acadèmia Nacional de Medicina i Cirurgia. Sempre es va distingir per defensar tendències mèdiques força conservadores tot mantenint-se distant a les novetats científiques.
Palau Requesens
El Palau Requesens és un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional del municipi de Barcelona. Situat al vora l'església de Sant Just, al barri Gòtic, el Palau Requesens, dit també de la Comtessa de Palamós, havia estat el palau privat més gran de la Barcelona medieval. Avui és seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. Després de la restauració del 1970, el palau allotja la Galeria de Catalans Il·lustres.
L'edifici fou bastit el segle xiii, però tal com ha arribat als nostres dies és bàsicament una construcció gòtica, amb reformes posteriors. Assentat sobre la muralla romana, un arc de mig punt uneix dues torres de la muralla per tal de donar consistència al nou edifici. La torre del sector sud pertany ja a un altre edifici, mentre que la de tramuntana, sobre elevada en aquella època o potser una mica abans, forma part de les dependències del Palau Requesens. Més al nord, un altre sector de muralla veia els seus murs perforats per altres dependències de l'edifici, bastides sobre un gran arc apuntat que arrenca del nivell del terra. Aquesta façana ha estat refeta, segurament, el segle xvi o XVII. L'únic accés al Palau es fa per una porta amb llinda, resultat de les reformes del segle xvii, al final del carrer del Bisbe Caçador. S'entra en un pati gòtic on també s'endevinen reformes del segle xvii, amb l'escala d'accés a la planta noble, i presidit per l'esvelta torre de la muralla, d'origen romà amb afegits posteriors. El palau pròpiament dit queda al costat esquerre del pati, entre la muralla i el Palau Moixó o dels Marquesos de Sant Mori. Un arc de mig punt, sota l'escala, dona accés a una sala que hom anomena el Tinellet per la seva similitud amb el Saló del Tinell, per bé que en aquest cas té, a més, una nau petita a cada costat. Per l'escala, descoberta, hom arriba a la planta noble, on hi ha una llotja gòtica que té dos sectors, en angle, de tres arcs apuntats cada un, sobre fines columnes. Diverses finestres geminades i trífores gòtiques s'obren als murs del pati. Sobre el mur que pertany a la muralla s'afegí una llotja, amb columnes prismàtiques i sostre volat de fusta, fruit de la darrera restauració, moment en què també s'hi devien afegir algunes de les finestres esmentades.
La planta noble estatja el saló de sessions, la sala d'actes i el despatx del president de l'Acadèmia, situat a l'interior de la torre romana. A l'extrem nord d'aquesta planta trobem un pati amb arbres, un estany al centre i una arqueria de dos pisos al fons, dins d'un estil neoclàssic de regust romàntic.
Edifici Media-TIC
L'Edifici Media-TIC és una obra que es troba al Districte 22@ al barri de Poblenou a Barcelona. Es va dissenyar per servir com a punt de trobada per empreses i professionals. Es va construir al carrer de Boronat amb Sancho d`Àvila i va ser inaugurat al 2010. Aquest edifici és obra de l'arquitecte Enrique Ruiz Geli. És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Situat entre el carrer Roc Boronat i Sancho d'Àvila a l'entorn del districte 22@ de Barcelona. L'edifici, promogut pel Consorci de la Zona Franca, va ser dissenyat per l'estudi Cloud 9 de l'arquitecte Enric Ruiz Geli i construït entre el 2007 i el 2009.[1]
L'edifici forma part de l'estratègia de transformació urbanística i econòmica de les àrees industrials del Poblenou. El nou equipament integra a les seves plantes usos relacionats amb aquesta voluntat de creixement econòmic i d'innovació en el sector de les noves tecnologies de la informació mitjançant el Consorci anomenat Centre Tecnològic TIC (CITTIC). Alberga incubadores d'empreses, el desenvolupament del Programa Landing, el Programa Accel i una planta dedicada a l'aprenentatge de les TIC obert com a equipament públic.
L'estructura de l'edifici està formada per un esquelet metàl·lic principal amb quatre pòrtics rígids que condueixen les càrregues. Aquest tipus d'estructura permet deixar l'interior pràcticament lliure d'elements verticals proporcionant espais molt amplis i modelables distribuïts a l'entorn d'un pati interior.
L'edifici destaca pel seu disseny basat en l'arquitectura digital, construït a través de processos digitals de CAD-CAM, evolucionant de la construcció industrial cap a la construcció de la informació. Una obra de gran complexitat pel disseny de la façana i l'ús del material EFTE (Ethilene Tetrafluor Ethilene) amb l'objectiu d'aconseguir el màxim possible d'estalvi energètic d'acord amb criteris ambientals i d'ecoeficiència energètica. Amb la tècnica EFTE aconsegueix un estalvi energètic de fins al 20% amb la protecció solar de la façana. Cada façana té un disseny diferent i s'acosta també a cert grau d'autosuficiència energètica. Està recobert d'una pintura d'origen mineral que capta la llum solar i és visible a la nit.
Va quedar finalista a la categoria "World Building of the Year" del premi WAF (World Architecture Festival) celebrat entre el 2 i 4 de novembre de 2011 i va participar en el certamen del 2012 organitzat per Smart Geometry a Nova York.
Si vols proposar algun altre espai, posa't en contacte amb nosaltres.