Annie Ernaux. Nobel de litaratura 2022.

Escoltar una premi nobel de la literatura.

Annie Ernaux va néixer l'any 1940 a Lillebonne,   Normandia. Uns anys més tard els seus pares es van traslladar a Yvetot, on   tenien una cafeteria i una botiga de queviures en un barri obrer de la   ciutat. Va estudiar a una escola secundària catòlica privada a Yvetot, es va   trobar amb noies d'origen més de classe mitjana i va experimentar la vergonya   dels seus pares i del seu entorn de classe treballadora per primera vegada.   L'any 1958, als divuit anys, va marxar de casa per a l'estiu per cuidar els   nens en una colònies d'estiu (colonie de vacances).

Durant aquell   estiu, vivint per primera vegada amb un grup de persones de la seva edat, va   tenir les seves primeres experiències sexuals, explicades en el seu recent   treball Mémoire de fille (La història d'una nena). En aquest mateix llibre,   també escriu sobre la seva estada a Londres com a au pair l'any 1960 i el seu   primer intent d'Educació Superior que va prendre la forma de la formació de   mestres de primària a Rouen. Al final del llibre veiem a l'Annie tornant a   Rouen des de Londres per llicenciar-se en literatura, després d'haver   abandonat el curs de formació de mestres de primària. També havia escrit les   primeres pàgines de la seva primera novel·la inèdita a Londres.

Els anys   següents la van veure casada amb dos fills, aconseguint la qualificació de   professora de secundària en dues oposicions, el Capès i l'agrégació encara   més prestigiosa, i ensenyant francès a un institut d'ensenyament secundari   d'Annecy, Alta Savoia. Un dels seus rars retorns a Normandia va coincidir amb   la malaltia final i la mort del seu pare el 1967. El 1974 Annie Ernaux va   publicar el seu primer llibre, Cleaned Out, un relat de ficció sobre l'avortament   il·legal que va patir el 1964 i el seu pas de la classe treballadora a la de   la classe treballadora. cultura de classe mitjana a través de l'educació. El   1977 la família es va traslladar a Cergy-Pontoise, una nova ciutat de la   regió de París. Ernaux finalment va deixar l'ensenyament de secundària i va   ocupar una plaça al Cned, Centre d'Educació a Distància. Va guanyar el   reconeixement literari amb el Premi Renaudot i un gran nombre de lectors amb   la publicació del seu relat de la vida del seu pare, A Man's Place el 1983.   Després del seu divorci a principis dels anys vuitanta, Ernaux va romandre a   casa seva a Cergy, on viu fins avui. L'any 2000 es va retirar del seu lloc de   professora, es va dedicar a escriure, i el 2008 va publicar Els anys, considerat   per molts com el seu èxit màxim tant pel que fa al contingut com a la forma   innovadora, entrellaçant la història personal i col·lectiva al llarg de sis   dècades. L'èxit d'aquest treball va ser reconegut   per l'atorgament dels premis Marguerite Duras i François Mauriac, i la   traducció a l'anglès finalista al Man Booker prize International.

En conjunt, les   seves obres han rebut el premi de llengua francesa i el premi Marguerite   Yourcenar, així com la publicació de les seves obres gairebé completes fins ara   a l'edició Quarto de Gallimard l'any 2011 (Ernaux és la primera escriptora   que es publica en aquesta sèrie en la seva vida). ). El 2014 va ser investida   doctora honoris causa per la Universitat de Cergy-Pontoise. L'octubre de   2022, va ser guardonada amb el Premi Nobel de literatura "pel coratge i   l'agudesa clínica amb què descobreix les arrels, els estranys i les   limitacions col·lectives de la memòria personal".