Antonio Banderas, de Màlaga a Hollywood.

Antonio Domínguez Banderas; Màlaga, 1960) Fill d'una mestra i d'un policia, Antonio Banderas va mostrar des de jove una clara inclinació per l'art dramàtic, disciplina que va estudiar a la seva ciutat natal. Va treballar amb diferents companyies teatrals durant uns anys fins que, després d'instal·lar-se a Madrid, va decidir continuar la seva trajectòria artística a la capital.

Allí va simultaniejar el seu treball al teatre amb altres destacades interpretacions a la televisió que van fer que la indústria del cinema s'hi fixés, començant a realitzar petits papers en produccions discretes. Les seves intervencions a les obres Història dels Tarantos i La filla de l'aire són les més destacables, a més de la seva participació a mitjans dels anys vuitanta al muntatge d'Eduardo II d'Anglaterra, dirigit per Lluís Pasqual.

Antonio Banderas va fer els primers passos al cinema de la mà de Pedro Almodóvar, director inscrit en l'anomenada movida madrilenya, que li va oferir el paper de Sadec a Laberint de passions (1982). Tot i que el film no figura entre el millor del seu director, va servir perquè tots dos iniciessin una col·laboració intensa i interessant: va interpretar un alumne de l'escola de tauromàquia a Matador (1985), un contradictori homosexual a La ley del deseo (1986) i va consolidar el seu protagonisme a Mujeres a punt d'un atac de nervis (1987) i Átame (1989), amb dos papers totalment contraposats.

Sens dubte, la relació d'Antonio Banderas amb Almodóvar va resultar fonamental a la seva carrera, ja que després de la bona acollida de les pel·lícules del director manxec, Banderas es convertiria en objecte de l'atenció de crítica i públic, que van establir una lògica associació entre tots dos.

A més dels seus treballs amb Almodóvar, Banderas va participar en altres pel·lícules que li van permetre aprendre bé l'ofici i el van consolidar al panorama artístic espanyol. Durant els anys vuitanta van destacar, especialment, els seus papers a La cort de faraó (1985), de José Luis García Sánchez; Baton Rouge (1988), de Rafael Moleón, i El blanc colom (1989), de Juan Miñón. Tot i això, va ser la projecció internacional de les seves pel·lícules amb Almodóvar el que li va servir de targeta de presentació a Hollywood; així, la cantant Madonna va requerir a l'actor malagueny per a la seva pel·lícula Al llit amb Madonna (1991), dirigida per A. Keshishian.

La popularitat que va anar aconseguint i la seva confiança en si mateix el van portar a intentar establir-se als Estats Units. Complits els trenta anys, Antonio Banderas va saber anar a poc a poc obrint-se pas al complex entramat del cinema nord-americà, carrera que va iniciar com un dels protagonistes de Los reyes del mambo toquen cançons d'amor (1991), d'Arnold Glimcher. El seu paper havia estat ofert en principi a Andy García, però aquest el va rebutjar. En cercles cinematogràfics es va dir que aquesta decisió va influir en la carrera dels dos actors, ja que mentre la de l'actor cubà va experimentar un estancament, la de l'espanyol va iniciar un ascens notori a l'àmbit del cinema hispà.

Tot i això, la trajectòria de Banderas ha estat irregular a Hollywood. De la seva filmografia destaquen sobretot Philadelphia (1993), dirigida per Jonathan Demme i protagonitzada per Tom Hanks, que va ser un gran èxit a taquilla, i La màscara de la guineu (1998), de Martín Campbell, a més d'importants papers secundaris amb estrelles de primera línia en pel·lícules com Entrevista amb el vampir (1994), de Neil Jordan. Banderas també va participar en produccions que no van obtenir els resultats que se n'esperava, com Two Much (1995), de Fernando Trueba, o The Body (2001), de Jonas McCord.

El seu aspecte físic i el seu accent (sol doblegar-se a si mateix) el van mantenir encasellat en general en un tipus de papers molt característic: llatí, seductor i misteriós; un exemple va ser la seva interpretació a Desperado (1995), de Robert Rodríguez, on conflueixen tots els aspectes abans esmentats, que ell va assumir sense queixar-se, procurant que la seva simpatia personal dissimulés algunes mancances tècniques.

Banderas és l'actor espanyol que ha aconseguit més renom internacional; és habitual la seva presència a festivals i entregues de premis, fins i tot els Oscars, i entre els directors amb què ha treballat figuren noms del prestigi de Carlos Saura, Richard Donner o Bille August, entre d'altres. La seva personalitat ha esdevingut fins i tot un referent per a molta gent, com ho demostra el fet que la seva imatge sigui utilitzada també per diferents marques publicitàries.

La seva innegable capacitat de treball i el seu desig d'explorar les diferents facetes de la seva professió el van portar a dirigir Bojos a Alabama (1999), presentada al Festival de Venècia i més valorada per la crítica europea que per la nord-americana. També ha participat a la producció, amb la seva empresa Green Moon, d'altres pel·lícules com The Body i en una llista interminable de projectes.