Gabriela Montero, una vetllada improvisant com Beethoven.

Les interpretacions visionàries de Gabriela Montero i els seus dons compositius únics han aconseguit la seva aclamació de la crítica i un seguiment devot a l'escenari mundial. Anthony Tommasini va comentar a The New York Times que "la interpretació de Montero ho tenia de tot: brio rítmic crepitjant, matisos subtils, poder d'acer... lirisme ànima... expressivitat poc sentimental".

Receptor del Premi de Música Heidelberger Frühling 2018, els més destacats i propers de Montero inclouen invitacions de debut per actuar amb la Royal Concertgebouw Orchestra, la Simfònica de San Francisco, l'Orquestra de Minnesota, la Simfònica del Nou Món, la Simfònica de Nova Zelanda i l'Orquestra Nacional de França; una extensa gira europea amb la City of Birmingham Symphony i Mirga Gražinytė-Tyla; residències amb les simfonies de São Paulo, Ràdio de Praga i Basilea, així com aparicions habituals al Centre Nacional d'Arts del Canadà, on va ser nomenada soci creativa de l'organització durant quatre anys a partir de la temporada 2020-2021.

La temporada 2022-2023 veu el llançament de dues grans iniciatives impulsades pels artistes; "Gabriela Montero at Prager", una nova residència artística en curs establerta al Prager Family Center for the Arts a Easton, Maryland, i el "Gabriela Montero Piano Lab", un programa de mentoria en col·laboració amb el conservatori de música global OAcademy. Montero també debuta a París a la Seine Musicale i a la Philharmonie, aquesta darrera amb l'ORF Vienna Radio Symphony i Marin Alsop. Montero també torna a unir forces amb Alsop per a les interpretacions del seu Concert "llatí" amb la Simfònica de Chicago al Festival Ravinia i la Simfònica de Dallas, alhora que porta la seva composició Babel de 2018 a la Simfònica d'Oregon. Altres actuacions recents del Concert "llatí" s'han donat amb l'Orquestra of the Americas de gira a la Hamburg Elbphilharmonie, el Festival d'Edimburg, el Carnegie Hall i el New World Center de Miami, Florida.

Celebrada per la seva excepcional musicalitat i capacitat d'improvisació, Montero ha actuat amb moltes de les orquestres més importants del món fins ara, com ara: les orquestres filharmòniques de Nova York, Royal Liverpool, Rotterdam, Dresden, Oslo, Vienna Radio i Netherlands Radio; la Gewandhausorchester Leipzig, NDR Sinfonieorchester Hamburg, NDR Radiophilharmonie Hannover, Zürcher Kammerorchester i Academy of St Martin in the Fields; i les orquestres simfòniques Yomiuri Nippon, Pittsburgh, Detroit, Houston, Atlanta, Toronto, Baltimore, Viena, Barcelona, Lucerna i Sydney; l'Orquestra Nacional de Bèlgica, i l'Orquestra de Cleveland, orquestra de la Komische Oper Berlin, i Residentie Orkest.

Llicenciat i membre de la Royal Academy of Music de Londres, Montero també és un recitalista i músic de cambra freqüent, havent donat concerts en llocs tan distingits com el Wigmore Hall, Kennedy Center, Carnegie Hall, Vienna Konzerthaus, Berlin Philharmonie, Frankfurt Alte Oper. , Filharmònica de Colònia, Gewandhaus de Leipzig, Herkulessaal de Munic, Òpera de Sydney, Concertgebouw d'Amsterdam, Filharmònica de Luxemburg, Museu Gulbenkian de Lisboa, Manchester Bridgewater Hall, LG Arts Centre de Seül, Ajuntament de Hong Kong i National Concert Hall de Taipei, i al Barbican's. 'Sound Unbound', London Piano, Edimburg, Salzburg, SettembreMusica a Milà i Torí, Enescu, Lucerna, Ravinia, Colorado, Gstaad, Saint-Denis, Violon sur le Sable, Aldeburgh, Cheltenham, Rheingau, Ruhr, Trondheim, Bergen i Festes de Lugano.

Artista de gravació premiada i més venuda, el seu àlbum més recent, publicat a la tardor de 2019 amb el segell Orchid Classics, inclou el seu propi Concert "llatí" i el Concert per a piano en sol major de Ravel, gravats amb l'Orquestra de les Amèriques a Frutillar, Xile. . El seu enregistrament anterior a Orchid Classics inclou el Concert per a piano núm. 2 de Rachmaninov i la seva primera composició orquestral, Ex Patria, guanyant a Montero el seu primer Grammy® llatí al millor àlbum clàssic (Mejor Àlbum de Música Clásica). Altres inclouen Bach and Beyond, que va ocupar el primer lloc a les llistes clàssiques de Billboard durant diversos mesos i li va guanyar dos premis Echo Klassik: l'instrumentista de teclat de l'any 2006 i el premi 2007 per a la música clàssica sense fronteres. El 2008 també va rebre una nominació als Grammy® pel seu àlbum Baroque, i el 2010 va publicar Solatino, un enregistrament inspirat en la seva terra natal veneçolana i dedicat a obres de compositors llatinoamericans.

Montero va fer el seu debut formal com a compositora amb Ex Patria, un poema de to dissenyat per il·lustrar i protestar contra el descens de Veneçuela a la il·legalitat, la corrupció i la violència. La peça va ser estrenada l'any 2011 per l'Acadèmia de St Martin in the Fields. La primera composició de llarga durada de Montero, el Concert per a piano núm. 1, el Concert "llatí", es va interpretar per primera vegada l'any 2016 a la Gewandhaus de Leipzig amb la MDR Sinfonieorchester i Kristjan Järvi, i posteriorment es va gravar i filmar amb l'Orquestra de les Amèriques per a ARTE. Canal Konzert.

Guanyador del 4t Premi Internacional Beethoven.